El problema de l’idioma català no és, com diuen alguns, que acabi escombrant l’espanyol de Catalunya. Això només ho diuen quatre indocumentats o, el que és pitjor, quatre manipuladors que disposen, això sí, de potents altaveus. Els sembla que pel sol fet de dir-ho més alt ja hagin de tenir raó. Qualsevol persona que visqui aquí i obri una mica els ulls i escolti la veu del carrer, tan se val que se senti o no se senti catalana, se n’adona aviat que això no només no és veritat, que dir-ho és una bajanada, sinó que l’idioma que es troba en perill és precisament el català.
No recordo qui la va dir però l'altre dia, parlant del aprenentatge i el coneixement del català a l’escola i al carrer, vaig sentir una frase que em sembla que defineix molt bé el veritable problema del català a Catalunya. Deia així: el català s’ha guanyat l’aula però s’ha perdut el pati. Ep! No estic proposant ni tan sols suggerint que s’hagi de regular l’idioma que es parla al pati de les escoles. Tan sols constato el fet.
No recordo qui la va dir però l'altre dia, parlant del aprenentatge i el coneixement del català a l’escola i al carrer, vaig sentir una frase que em sembla que defineix molt bé el veritable problema del català a Catalunya. Deia així: el català s’ha guanyat l’aula però s’ha perdut el pati. Ep! No estic proposant ni tan sols suggerint que s’hagi de regular l’idioma que es parla al pati de les escoles. Tan sols constato el fet.
