La gran incògnita, el monument a l’ambigüitat, més o menys calculada. El sí però no, el no però potser. Convergència o Unió? Filosofia Puig o l’oposada filosofia Duran? Reedició del compromís notarial anti-PP d’en Mas o contemporanització? El PP ni en pintura o Ministerio de Fomento a Madrid? Espanya com a realitat entranyable (definició de Jordi Pujol), d’acord, però sempre sense aclarir-nos massa si serà entranyable com a veí i cadascú a casa seva, o com a soci majoritari amb vot decisiu a la junta com ha estat fins ara, amb un balanç més aviat magre, magre per a nosaltres.
Penso que després de tants anys comença a ser hora de definir-se, amb paraules i conceptes clars i entenedors per a tothom, de manera que tots sapiguem on som i on volem anar. Senyors de CiU: alguns tenim molt clar on volem anar i amb qui ja no podem ni volem anar, altres no ho saben ni ho sabran mai, ni els importa. Vostès farien un bon servei a la societat si ens expliquessin cap on proposen anar i quines són les seves fites. Potser fa 30 anys totes aquestes preguntes no tocaven però ara l’escenari ha canviat, és completament diferent.
Penso que després de tants anys comença a ser hora de definir-se, amb paraules i conceptes clars i entenedors per a tothom, de manera que tots sapiguem on som i on volem anar. Senyors de CiU: alguns tenim molt clar on volem anar i amb qui ja no podem ni volem anar, altres no ho saben ni ho sabran mai, ni els importa. Vostès farien un bon servei a la societat si ens expliquessin cap on proposen anar i quines són les seves fites. Potser fa 30 anys totes aquestes preguntes no tocaven però ara l’escenari ha canviat, és completament diferent.
