¿Per què hauria de ser independentista?
No és que sigui independentista català. Sóc independentista de tothom qui vulgui la independència. Si un marcià vingués a la terra i ens preguntés com ens organitzem, li explicaríem que votem els que manen, votem els pressupostos de l’Estat, votem les lleis, votem els regidors, votem els alcaldes, votem els representants al parlament, votem els senadors i que en alguns països, fins i tot votem el cap de la policia, el tresorer i el jutge. Si, un cop fetes aquestes explicacions, el marcià, tot mirant el nostre mapa mundi, ens preguntés: “¿I aquestes ratlles que divideixen el mapa què són?”. “Fronteres”, li respondríem. Ell preguntaria: “Per determinar per on passen les fronteres, també voteu, ¿no?”. ¿Què li hauríem de respondre, nosaltres?, “No, això ho decidim a bufetades! Només acceptem canvis de fronteres si hi ha una guerra. Abans també s’acceptava el sexe reial: si un rei es casava amb una reina, els països s’unien, però ara això ja està superat. Ara només acceptem les hòsties!”. Un cop escoltada aquesta resposta el marcià es tornaria de color verd (suposant que aquest no fos el seu color original). Però aquesta és la lamentable realitat del nostre planeta: quan hi ha una guerra d’independència, d’entrada tothom s’exclama i es queixa; però al cap de quatre dies el nou país ja és a l’ONU, acceptat per la comunitat internacional. Jo, que no sóc marcià, sóc partidari de votar les fronteres, i això no és ni un argument en contra d’Espanya ni un argument en contra de França, ni un argument en contra de ningú. És un argument a favor de la llibertat.
(La pregunta és de Jordi Graupera i la resposta de Xavier Sala i Martín, del llibre Converses amb Xavier Sala i Martín, de Jordi Graupera. Un llibre, per cert, molt recomanable).
No és que sigui independentista català. Sóc independentista de tothom qui vulgui la independència. Si un marcià vingués a la terra i ens preguntés com ens organitzem, li explicaríem que votem els que manen, votem els pressupostos de l’Estat, votem les lleis, votem els regidors, votem els alcaldes, votem els representants al parlament, votem els senadors i que en alguns països, fins i tot votem el cap de la policia, el tresorer i el jutge. Si, un cop fetes aquestes explicacions, el marcià, tot mirant el nostre mapa mundi, ens preguntés: “¿I aquestes ratlles que divideixen el mapa què són?”. “Fronteres”, li respondríem. Ell preguntaria: “Per determinar per on passen les fronteres, també voteu, ¿no?”. ¿Què li hauríem de respondre, nosaltres?, “No, això ho decidim a bufetades! Només acceptem canvis de fronteres si hi ha una guerra. Abans també s’acceptava el sexe reial: si un rei es casava amb una reina, els països s’unien, però ara això ja està superat. Ara només acceptem les hòsties!”. Un cop escoltada aquesta resposta el marcià es tornaria de color verd (suposant que aquest no fos el seu color original). Però aquesta és la lamentable realitat del nostre planeta: quan hi ha una guerra d’independència, d’entrada tothom s’exclama i es queixa; però al cap de quatre dies el nou país ja és a l’ONU, acceptat per la comunitat internacional. Jo, que no sóc marcià, sóc partidari de votar les fronteres, i això no és ni un argument en contra d’Espanya ni un argument en contra de França, ni un argument en contra de ningú. És un argument a favor de la llibertat.
(La pregunta és de Jordi Graupera i la resposta de Xavier Sala i Martín, del llibre Converses amb Xavier Sala i Martín, de Jordi Graupera. Un llibre, per cert, molt recomanable).
