Fritzl explicat als espanyols
Catalunya som la noia segrestada i violada: fa 300 anys que ens ocupeu i han estat successius els intents de genocidi polític, cultural i pròpiament físic; a banda dels espolis i els saquejos. Sou el nostre monstre tal com Fritzl ho ha estat per a la seva filla. La diferència és que Fritzl és el pare de la pobra criatura, i nosaltres, amb les proves de l'ADN a la mà, és a dir, amb la veritat històrica, no som fills de la vostra Espanya ni de conya. És així com ens sentim els catalans: privats de llibertat, segrestats, violats en la nostra condició de contribuents i de ciutadans. Tal com amb la pobra filla segrestada no es tractava de millorar-li les condicions del segrest proporcionant-li més menjar, o aparells de música o un altre televisor, i l'únic objectiu era alliberar-se, així nosaltres reclamem el nostre dret de ser lliures i en pau d'una vegada. Fritzl, per evitar que les seves víctimes l'ataquessin, les tenia atemorides amb un suposat sistema segons el qual el soterrani es col·lapsaria de gas si res de dolent li passava. La vostra Constitució té l'article vuitè que ens amenaça que l'exèrcit hi és per garantir la integritat de la pàtria. Hi ha una moral dels segrestadors, una fondària tèrbola que sempre és la mateixa. No volem més trens, ni més diners, ni més Estatuts. Volem la llibertat. És nostra i ens la vau robar. El que no se li pot fer a una noia, no se li hauria de poder fer a un poble. És cert que alguns catalans es conformen amb ració doble de plàtans o de revistes, tal com els nens que van néixer d'aquelles violacions és probable que no clamin llibertat perquè no han estat mai lliures, i el que sobretot tenen és por. Fritzl explicat als espanyols podria ser una metàfora del que ells representen contra la nostra nació.
(Avui 8.5.2008)
Catalunya som la noia segrestada i violada: fa 300 anys que ens ocupeu i han estat successius els intents de genocidi polític, cultural i pròpiament físic; a banda dels espolis i els saquejos. Sou el nostre monstre tal com Fritzl ho ha estat per a la seva filla. La diferència és que Fritzl és el pare de la pobra criatura, i nosaltres, amb les proves de l'ADN a la mà, és a dir, amb la veritat històrica, no som fills de la vostra Espanya ni de conya. És així com ens sentim els catalans: privats de llibertat, segrestats, violats en la nostra condició de contribuents i de ciutadans. Tal com amb la pobra filla segrestada no es tractava de millorar-li les condicions del segrest proporcionant-li més menjar, o aparells de música o un altre televisor, i l'únic objectiu era alliberar-se, així nosaltres reclamem el nostre dret de ser lliures i en pau d'una vegada. Fritzl, per evitar que les seves víctimes l'ataquessin, les tenia atemorides amb un suposat sistema segons el qual el soterrani es col·lapsaria de gas si res de dolent li passava. La vostra Constitució té l'article vuitè que ens amenaça que l'exèrcit hi és per garantir la integritat de la pàtria. Hi ha una moral dels segrestadors, una fondària tèrbola que sempre és la mateixa. No volem més trens, ni més diners, ni més Estatuts. Volem la llibertat. És nostra i ens la vau robar. El que no se li pot fer a una noia, no se li hauria de poder fer a un poble. És cert que alguns catalans es conformen amb ració doble de plàtans o de revistes, tal com els nens que van néixer d'aquelles violacions és probable que no clamin llibertat perquè no han estat mai lliures, i el que sobretot tenen és por. Fritzl explicat als espanyols podria ser una metàfora del que ells representen contra la nostra nació.
(Avui 8.5.2008)
