Repetidament he sostingut en aquest blog que el gran argument per a convèncer la població catalana sobre la bondat i la conveniència d’una Catalunya que s’entengui directament amb Europa, sense els peatges actuals, és l’econòmic. Aquest és un tema que, ben explicat, l’entén tothom. Amb més o menys mesura afecta tots els catalans sense excepció: a ningú li agrada haver-ne de pagar cinc per allò que podria comprar per quatre. Ben explicat, l’argument econòmic és irrefutable i un eventual referèndum plantejat en aquests termes estic segur que es guanyaria per un bon marge de vots, a pesar d’Esquerra i tot.
(Faig una referència explícita a Esquerra amb tota la intenció tota vegada que, dels partits amb representació parlamentària, és l’únic que es proclama independentista. I francament, veient el que han fet i com actuen darrerament els dirigents d’Esquerra, cada dia veig més clar que aquest partit és més un destorb que una altra cosa).
Centrem-nos doncs en l’altre argument: l’aigua. Ara ens trobem que des de Madrid tampoc se’ns deixen gestionar les alternatives que proposem per tal de pal·liar la manca de pluges. És una situació que s’agreuja cada dia que passa i sobre la que cap polític català té la valentia de dir en veu alta tot allò que pensa molta gent. Es tracta de la gestió de l’aigua, la gestió pública de l’aigua que escasseja cada dia més a Catalunya. El nostre govern té també una tendència malaltissa a mirar primer de reüll les reaccions de Madrid, València i Múrcia abans de bolcar-se amb total preferència a favor dels seus administrats, els ciutadans catalans.
Potser ho entendrem millor si primer reproduïm alguns títols i subtítols que es poden llegir avui mateix a La Vanguardia en format paper:
“El Gobierno (1) se opone a trasvasar agua del Segre” *** “Frenazo del Ejecutivo (1) al plan antisequía del Govern (2)” *** “El agua no se puede extraer del río sin el aval de Madrid (1)” *** “Zapatero (1) se impone al tripartito (2) y veta el trasvase del agua del Segre” *** “El Gobierno (1) teme una nueva escalada de agravios en Valencia y Murcia” *** “Tajante respuesta del Ejecutivo (1) ante la urgencia por la grave sequía en Catalunya” *** “El Gobierno (1) envía una señal de autoridad a Catalunya (2), mirando a Valencia y Murcia”.
Per tal d’evitar confusions, (1) sempre és igual a Gobierno de España, i (2) a Govern de Catalunya.
Si ni amb un tema cabdal per Catalunya com aquest no se’ns permet gestionar-lo des d’aquí degut a que, pel que sembla, hi ha lleis estatals que ho impedeixen, resulta evident que sense els lligams espanyols aquests impediments deixarien d’existir. No sóc pas cap tècnic i per tant no estic dient que l’alternativa que es proposa des del Govern de la Generalitat (transvasament de l’aigua d’un riu català a un altre riu català) sigui la solució al problema. Tan sols estic dient que els lligams que tenim actualment amb Espanya ens impedeixen fer alguna cosa més que anar dient si bwana a Madrid i esperar que plogui.
(Faig una referència explícita a Esquerra amb tota la intenció tota vegada que, dels partits amb representació parlamentària, és l’únic que es proclama independentista. I francament, veient el que han fet i com actuen darrerament els dirigents d’Esquerra, cada dia veig més clar que aquest partit és més un destorb que una altra cosa).
Centrem-nos doncs en l’altre argument: l’aigua. Ara ens trobem que des de Madrid tampoc se’ns deixen gestionar les alternatives que proposem per tal de pal·liar la manca de pluges. És una situació que s’agreuja cada dia que passa i sobre la que cap polític català té la valentia de dir en veu alta tot allò que pensa molta gent. Es tracta de la gestió de l’aigua, la gestió pública de l’aigua que escasseja cada dia més a Catalunya. El nostre govern té també una tendència malaltissa a mirar primer de reüll les reaccions de Madrid, València i Múrcia abans de bolcar-se amb total preferència a favor dels seus administrats, els ciutadans catalans.
Potser ho entendrem millor si primer reproduïm alguns títols i subtítols que es poden llegir avui mateix a La Vanguardia en format paper:
“El Gobierno (1) se opone a trasvasar agua del Segre” *** “Frenazo del Ejecutivo (1) al plan antisequía del Govern (2)” *** “El agua no se puede extraer del río sin el aval de Madrid (1)” *** “Zapatero (1) se impone al tripartito (2) y veta el trasvase del agua del Segre” *** “El Gobierno (1) teme una nueva escalada de agravios en Valencia y Murcia” *** “Tajante respuesta del Ejecutivo (1) ante la urgencia por la grave sequía en Catalunya” *** “El Gobierno (1) envía una señal de autoridad a Catalunya (2), mirando a Valencia y Murcia”.
Per tal d’evitar confusions, (1) sempre és igual a Gobierno de España, i (2) a Govern de Catalunya.
Si ni amb un tema cabdal per Catalunya com aquest no se’ns permet gestionar-lo des d’aquí degut a que, pel que sembla, hi ha lleis estatals que ho impedeixen, resulta evident que sense els lligams espanyols aquests impediments deixarien d’existir. No sóc pas cap tècnic i per tant no estic dient que l’alternativa que es proposa des del Govern de la Generalitat (transvasament de l’aigua d’un riu català a un altre riu català) sigui la solució al problema. Tan sols estic dient que els lligams que tenim actualment amb Espanya ens impedeixen fer alguna cosa més que anar dient si bwana a Madrid i esperar que plogui.
